La totalitat d’aquella finca que, com a procedent dels Comuns de Pals ocupava tot el front marítim del municipi de Pals, havia estat subhastada i rematada l’any 1873 a favor d’en Josep Martí Vivé per l’Estat com a conseqüència de les lleis de desamortització. Aquest la va cedir a n’en Leoncio Tomàs i Soteras qui al seu torn la va vendre al Sr. Nemesio de Cabrera i Vidal a qui la va comprar el Sr. Coll.
Tot aquell paratge era una gran extensió de terreny, gran part del qual havien estat plantat pel propi Pere Coll i Rigau qui, sense saber-ho, estava començant a configurar una bona part del paisatge que més endavant algú anomenaria la Costa Brava.
Quaranta anys després, l’estiu del 1934, una petita “troupe” de turistes, encapçalada pel pintor Josep Maria Sert, visitaven al fill de l’homenot, Pere Coll i Llach, a la seva casa d’estiu de Punta Espinuda que dominava, i encara domina, la Platja de Pals. En aquells moments, el meu avi era Comissari General d’Ordre Públic de la Generalitat de Catalunya, càrrec que perdria de manera fulminant arrel dels fets d’Octubre d’aquell mateix any.
Dos joves periodistes, Carles Sentís i Josep Pla que formaven part d’aquella petita expedició, deixarien escrita per les futures generacions, la impressió que els hi va produir la Platja de Pals des de aquell indret privilegiat.
Segons Josep Pla, al pintor, el que li agradà més fou el panorama de la Platja de Pals, vist des de Punta Espinuda, amb, al fons, les Medes i l’Estartit.
Monsieur Pomaret estava embadalit.
En un moment determinat, Sert se li acostà, l’agafà pel braç i li digué amb una veu opaca:
- Vous vous rendez compte,monsieur Pomaret?
I de seguida digué que la Platja de Pals seria algun dia la platja de París.
Vaig quedar sorprès, perquè mai no se m’hauria ocorregut de pensar que la platja de Pals podria ser algun dia la Platja de París. Monsieur Pomaret encara s’hi sentí més.
- La Côte d’Azur està pràcticament esgotada –digué Sert-.
El golf de Lleó no té pas un paratge que es pugui comparar en bellesa a aquest. D’ací a molt pocs anys, París estarà a dues o tres hores d’avió d’ací. El camp d’aterratge seria fàcil de construir. La platja és verge. No conté cap classe d’arquitectura. La sorra no és fangosa. Tot hi està per fer. Ah, si la gent de París conegués aquest sol, aquesta sorra, aquest mar, aquests pins...!
Un cop passada la guerra civil i una dura post guerra, semblava que la Platja de Pals havia quedat oblidada de tots: El Dr. Andreu havia començat a construir un possible Casino – el Cap Sa Sal - al veí municipi de Begur i, a més, per acabar-ho d’adobar, el govern dels Estats Units i el del general Franco, havien signat als finals dels anys cinquanta, un pacte secret que donaria lloc al naixement de Ràdio Liberty: l’emissora anticomunista que ocuparia trenta-tres hectàrees d’aquelles les pinedes i esgarraria més d’un quilòmetre d’aquella meravellosa platja.
Semblava, doncs que el futur turístic de la Platja de Pals estava definitivament perdut.
No va ser així: el meu pare, amoïnat pel mal efecte de les “Antenes” va tenir la genial idea començar a construir l’any 1964 els primers nou forats del camp de golf de la Platja de Pals, primer de la Costa Brava, que tan positivament va ser valorat per la Sra. Ivette Barbaza qui, a més, va visitar les obres. Després, l’any 1970 es varen inaugurar els següents 9 forats amb els que va assolir categoria internacional. No va ser així: el meu pare, amoïnat pel mal efecte de les “Antenes” va tenir la genial idea començar a construir l’any 1964 els primers nou forats del camp de golf de la Platja de Pals, primer de la Costa Brava, que tan positivament va ser valorat per la Sra. Ivette Barbaza qui, a més, va visitar les obres. Després, l’any 1970 es varen inaugurar els següents 9 forats amb els que va assolir categoria internacional.
Baltasar Parera Coll
X
